He anat sumant els km. acumulats i me'n surten quasi 500. A partir d'ara el camí català enllaça amb el francès. Jo ja l'he fet i en tinc un bon record.
Ara mateix tinc els peus bé, les cames bé i crec que podria fer els 700 que em falten fins a Santiago i tornar a viure experiències diferents, però estic cansat d'estar sol i tinc ganes de tornar cap a casa a veure els meus, així que...
FI
dimarts, 22 de juliol del 2014
Dia 13: Alcanadre - Logronyo. 32 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls.
Aquests endolls de l'alberg no van bé i el mòbil no s'ha carregat. El deixo endollat mentre pujo al bar a deixar la clau de l'alberg darrera el reixat tal i com vam quedar.
El JL m'espera per sortir plegats. El Xavi ho farà més tard.
Fins a Arrubal tenim 13 km.que altre cop hem de fer sense res a la panxa. El trajecte és molt bonic, tot caminant a la vora del riu. Quan arribem entrem al primer bar que veiem i mengem un entrepà. Ens entretenim una estona fins que decidim marxar a Agoncillo que es troba a 5 km escassos.
Després de descansar queda el tros final. 13 km fins a Logronyo. Portem bona marxa i el camí és agradable, llevat del tros en que el camí va per la nacional. el transit de camions és intens i fa una mica de respecte.
Entrem a Logronyo per Varela, que ja és considerat una barriada de la ciutat per continuar per un parc molt bonic.
Un cop a la ciutat el José Luis insisteix a presentar-me uns amics seus d'aquí. El Jesús, la seva dona, la filla, Amaia i el seu marit. Ens reben molt bé. Li tenen molta estima al JL. Ens conviden a anar a fer uns vinos i després a dinar. Molt agradables.
Ja tard ens acomiadem i el convido si mai ve per allà casa meva que em passi a veure.
M'acompanyen fins a l'alberg municipal i m'hi quedo.
Aqui ja hi trobo ambient peregrí: molta gent, molts estrangers, roba estesa per tot el pati, una recepció formal. lliteres plenes de gent dormint,...
Faig la DRN i surto a fer un tomb. Mentre passejo prenc la decissió: Ja en tinc prou. Demà torno cap a casa.
Buscaré un locutori, acabaré de passar el diari, soparé i tornaré fins a l'alberg.
Aquests endolls de l'alberg no van bé i el mòbil no s'ha carregat. El deixo endollat mentre pujo al bar a deixar la clau de l'alberg darrera el reixat tal i com vam quedar.
El JL m'espera per sortir plegats. El Xavi ho farà més tard.
Fins a Arrubal tenim 13 km.que altre cop hem de fer sense res a la panxa. El trajecte és molt bonic, tot caminant a la vora del riu. Quan arribem entrem al primer bar que veiem i mengem un entrepà. Ens entretenim una estona fins que decidim marxar a Agoncillo que es troba a 5 km escassos.
Després de descansar queda el tros final. 13 km fins a Logronyo. Portem bona marxa i el camí és agradable, llevat del tros en que el camí va per la nacional. el transit de camions és intens i fa una mica de respecte.
Entrem a Logronyo per Varela, que ja és considerat una barriada de la ciutat per continuar per un parc molt bonic.
Un cop a la ciutat el José Luis insisteix a presentar-me uns amics seus d'aquí. El Jesús, la seva dona, la filla, Amaia i el seu marit. Ens reben molt bé. Li tenen molta estima al JL. Ens conviden a anar a fer uns vinos i després a dinar. Molt agradables.
Ja tard ens acomiadem i el convido si mai ve per allà casa meva que em passi a veure.
M'acompanyen fins a l'alberg municipal i m'hi quedo.
Aqui ja hi trobo ambient peregrí: molta gent, molts estrangers, roba estesa per tot el pati, una recepció formal. lliteres plenes de gent dormint,...
Faig la DRN i surto a fer un tomb. Mentre passejo prenc la decissió: Ja en tinc prou. Demà torno cap a casa.
Buscaré un locutori, acabaré de passar el diari, soparé i tornaré fins a l'alberg.
dilluns, 21 de juliol del 2014
Dia 12: Alfaro - Alcanadre. 47 km.
Si cliqueu a la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls.
A les 6'15 m'ha fet un crit el JL. M'he adormit.
Sortint d'Alfaro no hem trobat res obert per esmorzar, així que hem anat tirant.
Aquí a La Rioja està el camí molt ben indicat. Hem caminat junts durant mitja hora fins que ha començat a haver-hi distància entre nosaltres. És un camí pla, amb molt d'asfalt i al JL no li agrada aquesta superfície.
Rincón del Soto està a 13 km. A l'entrada del poble l'he esperat fins que ha arribat.
L'amo d'una casa amb tota la façana decorada amb trencadis, que ha fet ell mateix, ens cionvida a passar i a veure la part del darrera. Ens entretenim una bona estona escoltant-li els detalls de la seva obra.
Uns entrepans de bonito i uns vinos ens donen forces per seguir.
Jo sortiré abans. El JL està tocat del genoll i vol fer un altre vino abans d'aixecar-se.
Fins a Calahorra queden 12 km.molt semblants als que ja hem fet. És una ciutat gran i potser m'hi quedo. Entro pel casc antic i passejo pels carrerons seguint la fletxa que em porta fins al davant de l'alberg. Tancat per obres.
Hi ha un cartell a la porta oferint alternatives als peregrins, però són habitacions d'hotel i massa cares. Hauré de continuar cap a Alcanadre.
Surto de la ciutat passejant, cap a la part nova. Creuo una rambla plena de terrassetes i compro fruita per menjar pel camí.
Tinc 22 km per davant i fa un dia maco per caminar: nuvols, aire fresquet, poca calor,...així que tiro i ja dinaré allà.
Trobo un camí de terra ample, però es fa pesat perque no hi ha res. Només vinyes i més vinyes.
Arribo cap a les 5 i vaig directe al bar La Union a buscar la clau de l'alberg. Abans menjo un entrepà.
L'alberg és a l'altre punta del poble. Allí hi trobo al Xavi. 27 anys i fotògraf (porta fins i tot un trípode). Va sortir el dia 1 de juliol de Barcelona i va fent el camí amb molta tranquilitat.
Faig la DRN i descanso fins que em desperta un watz del JL. Acaba d'arribar i està al bar.
El Xavi s'apunta i pugem tots dos a fer una cervesa amb ell i a fer-la petar una estona.
Després d'instal·lar-se tornem al bar on soparem i continuarem explicant batalletes del camí fins ben entrades les 11h.
Finalment a dormir amb la il·lusió de que demà arribem, per fi, a Logronyo.
A les 6'15 m'ha fet un crit el JL. M'he adormit.
Sortint d'Alfaro no hem trobat res obert per esmorzar, així que hem anat tirant.
Aquí a La Rioja està el camí molt ben indicat. Hem caminat junts durant mitja hora fins que ha començat a haver-hi distància entre nosaltres. És un camí pla, amb molt d'asfalt i al JL no li agrada aquesta superfície.
Rincón del Soto està a 13 km. A l'entrada del poble l'he esperat fins que ha arribat.
L'amo d'una casa amb tota la façana decorada amb trencadis, que ha fet ell mateix, ens cionvida a passar i a veure la part del darrera. Ens entretenim una bona estona escoltant-li els detalls de la seva obra.
Uns entrepans de bonito i uns vinos ens donen forces per seguir.
Jo sortiré abans. El JL està tocat del genoll i vol fer un altre vino abans d'aixecar-se.
Fins a Calahorra queden 12 km.molt semblants als que ja hem fet. És una ciutat gran i potser m'hi quedo. Entro pel casc antic i passejo pels carrerons seguint la fletxa que em porta fins al davant de l'alberg. Tancat per obres.
Hi ha un cartell a la porta oferint alternatives als peregrins, però són habitacions d'hotel i massa cares. Hauré de continuar cap a Alcanadre.
Surto de la ciutat passejant, cap a la part nova. Creuo una rambla plena de terrassetes i compro fruita per menjar pel camí.
Tinc 22 km per davant i fa un dia maco per caminar: nuvols, aire fresquet, poca calor,...així que tiro i ja dinaré allà.
Trobo un camí de terra ample, però es fa pesat perque no hi ha res. Només vinyes i més vinyes.
Arribo cap a les 5 i vaig directe al bar La Union a buscar la clau de l'alberg. Abans menjo un entrepà.
L'alberg és a l'altre punta del poble. Allí hi trobo al Xavi. 27 anys i fotògraf (porta fins i tot un trípode). Va sortir el dia 1 de juliol de Barcelona i va fent el camí amb molta tranquilitat.
Faig la DRN i descanso fins que em desperta un watz del JL. Acaba d'arribar i està al bar.
El Xavi s'apunta i pugem tots dos a fer una cervesa amb ell i a fer-la petar una estona.
Després d'instal·lar-se tornem al bar on soparem i continuarem explicant batalletes del camí fins ben entrades les 11h.
Finalment a dormir amb la il·lusió de que demà arribem, per fi, a Logronyo.
diumenge, 20 de juliol del 2014
Dia 11: Tudela - Alfaro. 24 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu mes detalls.
L'etapa d'avui és curteta. uns 25 km. No cal córrer.
Ens llevem a quarts de 7 i després de recollir-ho tot sortim al carrer i deixem la clau a la bústia. Busquem un lloc per esmorzar.
El primer poble que trobem és Castejón, a 17 km.El trajecte comença en una carretera secundària i durant una bona estona tot és igual. Asfalt i més asfalt. Camps de moresc a la dreta i la via del tren a l'esquerra. Més o menys a la meitat. es passa a l'altra banda de la via i més del mateix.
Per fi Castejón. Fem un descans i ens hi abonem. Només queden uns 6/7 km per Alfaro i anem molt bé de temps.
Així doncs per fi som a La Rioja.
Alfaro té uns 10.000 h., uns carrers peatonals bonics i la Colegiata de San Miguel. Després ens assabentarem que és l'edifici que té més nius de cigonyes del món.
Davant mateix hi ha l'oficina d'informació i ens aten la noia. Es diu Camino (ves ara). De manera molt atenta i simpàtica ens explica tot el que necessitem saber del poble. També ens recomana pujar al pis superior on una altre noia ens explicarà amb tot detall què és i que significa la reserva d'aus del soto de Alfaro (en especial de les cigonyes)
Ens hem entretingut tant amb les visites que s'ha fet l'hora de dinar. Hem anat al restaurant amb motxilles i tot.
Després hem buscat l'alberg i quedo fregit al llit. No em despertaré fins passades les 7.
La Camino ja ens ha avisat que no hi ha aigua calenta, que si en voliem podiem anar a les piscines a dutxar-nos. Al José Luis li fa mandra, però jo decideixo anar-hi. Quan arribo allí hi ha una gentada de por. Estan donant uns premis de nosequè i ningú està per mi. decideixo tirar pel dret i em fico als vestuaris, em dutxo i torno cap a casa. Ningú m'ha dit res.
Abans de sopar rento la roba que s'acabarà d'assecar demà a la motxilla.
L'etapa d'avui és curteta. uns 25 km. No cal córrer.
Ens llevem a quarts de 7 i després de recollir-ho tot sortim al carrer i deixem la clau a la bústia. Busquem un lloc per esmorzar.
El primer poble que trobem és Castejón, a 17 km.El trajecte comença en una carretera secundària i durant una bona estona tot és igual. Asfalt i més asfalt. Camps de moresc a la dreta i la via del tren a l'esquerra. Més o menys a la meitat. es passa a l'altra banda de la via i més del mateix.
Per fi Castejón. Fem un descans i ens hi abonem. Només queden uns 6/7 km per Alfaro i anem molt bé de temps.
Així doncs per fi som a La Rioja.
Alfaro té uns 10.000 h., uns carrers peatonals bonics i la Colegiata de San Miguel. Després ens assabentarem que és l'edifici que té més nius de cigonyes del món.
Davant mateix hi ha l'oficina d'informació i ens aten la noia. Es diu Camino (ves ara). De manera molt atenta i simpàtica ens explica tot el que necessitem saber del poble. També ens recomana pujar al pis superior on una altre noia ens explicarà amb tot detall què és i que significa la reserva d'aus del soto de Alfaro (en especial de les cigonyes)
Ens hem entretingut tant amb les visites que s'ha fet l'hora de dinar. Hem anat al restaurant amb motxilles i tot.
Després hem buscat l'alberg i quedo fregit al llit. No em despertaré fins passades les 7.
La Camino ja ens ha avisat que no hi ha aigua calenta, que si en voliem podiem anar a les piscines a dutxar-nos. Al José Luis li fa mandra, però jo decideixo anar-hi. Quan arribo allí hi ha una gentada de por. Estan donant uns premis de nosequè i ningú està per mi. decideixo tirar pel dret i em fico als vestuaris, em dutxo i torno cap a casa. Ningú m'ha dit res.
Abans de sopar rento la roba que s'acabarà d'assecar demà a la motxilla.
dissabte, 19 de juliol del 2014
Dia 10: Gallur - Tudela. 39 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls
L'alberg està a tocar de l'estació de Gallur. Quina nit!! Entre els trens i la calorada que feia... A 2/4 de 7 ens trobem al menjador. La noia de l'alberg també. Te la cafetera oberta i ens prepara alguna coseta per esmorzar.
La sortida no serà fins a les 7. Una mica tard pel meu gust.
Comencem a caminar i anem xerrant fins que sortim del poble i en quedem a la dreta del canal. El José Luis té uns mapes i diu que seguint el canal fins a Ribaforada no cal fer res més.
Porta un ritme fortet. Vaig al seu pas però em veig massa forçat, així que vaig afluixant fins que comença a haver-hi distància entre nosaltres. Quan arribem a un pont veig una fletxa que indica que travessem el canal. Ho faig i quan sóc a la meitat veig al company, molt petitó, continuant pel costat del canal.
Jo ja en tinc prou de canal. Encara que faci una mica més de tomb vull anar pels pobles. Així que vaig a la meva. Ja ens trobarem més endavant.
Visito Mallén i després Cortes de Navarra. Ja sóc a aquesta comunitat.
A Cortes paro a una farmàcia a comprar pomada per les picades. També hi ha un super i...compro estris per afaitar. No sé quan però em treuré la barba.
En algun moment he trucat a l'alberg de Tudela per preparar l'arribada. Em contesta un noi que em diu que ho sent molt però que s'ha de reservar amb antel·lació i que està tot ple perquè són festes. Vaja!! I ara què?Continuo caminant cap a Ribaforada amb el pensament en on m'allotjaré. Rumiant penso que si a Tudela estan en festes potser estarà tot ple, així que potser millor que em quedi al poble d'abans: Ribaforada.
Entro al poble pel poloígon industrial. A mesura que vaig avançant veig que també hi ha ambient festiu. M'assec a un bar i demano el menú. Em diuen que com que estan en festes és un menú especial de 20 €. Penso que si hi ha algun lloc per dormir em quedaré i llestos. Pregunto i...no. No hi ha res.
Faig una cerveseta i marxo. A veure que trobo a El Bocal.
El Bocal és un recinte propietat de la confederación hidrográfica del Ebro, em sembla. Està molt ben cuidat i hi ha un bar. Dino allí i pregunto al cambrer per les festes de Tudela.
- A si, empiezan el 24.
- No empezaban hoy?
- No, no, hasta el 24 nada. Hoy a lo mejor hay algo porque estamos a sábado...
- Coll***- I el tio de l'alberg que m'ha dit per tf.?-penso-
Demano el dinar i mentre me'l preparen vaig al bany amb els estris d'afaitar. Surto al cap de 15 minuts sense la barba. Ja n'estava tip.
Mentre dino arriba el José Luis. Jo em pensava que ja era a Tudela i es veu que s'havia entretingut a Ribaforada. S'estranya del meu nou aspecte però no fa cap comentari. Mentre dinem li explico lo de l'alberg.
Sospesa la possibilitat de quedar-se a dormir allí. Jo li dic que segur que trobem algo a Tudela, que encara no són festes.
Decidit. Acabem de dinar i anem a Tudela.
Com sempre els darrers km són els pitjors. A l'arribar la fletxa ens va portant directament a l'alberg. El trobem obert i el José Luis proposa no dir res de que em trucat.
L'acollida per part de l'Angel és amable.
- Habeis tenido mucha suerte de pillarme aquí. Ya me iba.
- Hay sitio en el albergue?
- Si,si, claro.
Arreglem papers i ens va explicant com funciona. Es veu que si no el truquen amb un mínim de 24 h. d'antelació el tio diu que no pot ser i es queda tan ample.
Al final hem tingut sort. Dormirem a l'alberg i podrem visitar Tudela.
L'etapa de demà en principi és curta. 25 km. Podrem anar a dormir tard.
L'alberg està a tocar de l'estació de Gallur. Quina nit!! Entre els trens i la calorada que feia... A 2/4 de 7 ens trobem al menjador. La noia de l'alberg també. Te la cafetera oberta i ens prepara alguna coseta per esmorzar.
La sortida no serà fins a les 7. Una mica tard pel meu gust.
Comencem a caminar i anem xerrant fins que sortim del poble i en quedem a la dreta del canal. El José Luis té uns mapes i diu que seguint el canal fins a Ribaforada no cal fer res més.
Porta un ritme fortet. Vaig al seu pas però em veig massa forçat, així que vaig afluixant fins que comença a haver-hi distància entre nosaltres. Quan arribem a un pont veig una fletxa que indica que travessem el canal. Ho faig i quan sóc a la meitat veig al company, molt petitó, continuant pel costat del canal.
Jo ja en tinc prou de canal. Encara que faci una mica més de tomb vull anar pels pobles. Així que vaig a la meva. Ja ens trobarem més endavant.
Visito Mallén i després Cortes de Navarra. Ja sóc a aquesta comunitat.
A Cortes paro a una farmàcia a comprar pomada per les picades. També hi ha un super i...compro estris per afaitar. No sé quan però em treuré la barba.
En algun moment he trucat a l'alberg de Tudela per preparar l'arribada. Em contesta un noi que em diu que ho sent molt però que s'ha de reservar amb antel·lació i que està tot ple perquè són festes. Vaja!! I ara què?Continuo caminant cap a Ribaforada amb el pensament en on m'allotjaré. Rumiant penso que si a Tudela estan en festes potser estarà tot ple, així que potser millor que em quedi al poble d'abans: Ribaforada.
Entro al poble pel poloígon industrial. A mesura que vaig avançant veig que també hi ha ambient festiu. M'assec a un bar i demano el menú. Em diuen que com que estan en festes és un menú especial de 20 €. Penso que si hi ha algun lloc per dormir em quedaré i llestos. Pregunto i...no. No hi ha res.
Faig una cerveseta i marxo. A veure que trobo a El Bocal.
El Bocal és un recinte propietat de la confederación hidrográfica del Ebro, em sembla. Està molt ben cuidat i hi ha un bar. Dino allí i pregunto al cambrer per les festes de Tudela.
- A si, empiezan el 24.
- No empezaban hoy?
- No, no, hasta el 24 nada. Hoy a lo mejor hay algo porque estamos a sábado...
- Coll***- I el tio de l'alberg que m'ha dit per tf.?-penso-
Demano el dinar i mentre me'l preparen vaig al bany amb els estris d'afaitar. Surto al cap de 15 minuts sense la barba. Ja n'estava tip.
Mentre dino arriba el José Luis. Jo em pensava que ja era a Tudela i es veu que s'havia entretingut a Ribaforada. S'estranya del meu nou aspecte però no fa cap comentari. Mentre dinem li explico lo de l'alberg.
Sospesa la possibilitat de quedar-se a dormir allí. Jo li dic que segur que trobem algo a Tudela, que encara no són festes.
Decidit. Acabem de dinar i anem a Tudela.
Com sempre els darrers km són els pitjors. A l'arribar la fletxa ens va portant directament a l'alberg. El trobem obert i el José Luis proposa no dir res de que em trucat.
L'acollida per part de l'Angel és amable.
- Habeis tenido mucha suerte de pillarme aquí. Ya me iba.
- Hay sitio en el albergue?
- Si,si, claro.
Arreglem papers i ens va explicant com funciona. Es veu que si no el truquen amb un mínim de 24 h. d'antelació el tio diu que no pot ser i es queda tan ample.
Al final hem tingut sort. Dormirem a l'alberg i podrem visitar Tudela.
L'etapa de demà en principi és curta. 25 km. Podrem anar a dormir tard.
divendres, 18 de juliol del 2014
Dia 9: Zaragoza - Gallur. 50 km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls
La sortida de les grans ciutats sempre són complicades.
El porter de l'alberg m'ha donat un munt d'indicacions i les anava repetint fins a l'infinit. Jo dient que si amb el cap i ell que torna a començar. Al final només me'n recordava d'avenida de Navarra.
Vaig tirant i cada 2 cantonades pregunto per l'avinguda. Al final hi arribo i la segueixo. Em porta fins a l'estació de l'AVE. No ho veig gaire clar i decideixo fer servir el navegador del mòbil. Escric Monzalbarba i trio l'opció de "a pie". Fantàstic. Tinc la ruta indicada i només l'haig d'anar seguint.
Em porta directament al camí de Santiago. Se'n diu el camí de Monzalbarba... Molt bonic. Passa al costat del riu i té un carril bici i malgrat l'hora, està força transitat. Quan arribo al poble encara és aviat i passo de llarg fins a Utebo on esmorzaré. Els de l'alberg m'han donat un picnic i me'l menjo amb un cafè amb llet del bar.
Començo a caminar cap a Sobradiel i d'allí a Torres de Berrellén. En aquest poble estan preparant les festes i tanquen els carrers per les vaquilles. Encara no tinc gana, així que tiro fins Alagón i dinaré allà.
Haig d'entrar a 3 bars diferents per poder menjar. Al primer em diuen que no tenen res per menjar, només beguda. Al segon que fins a la 1h no s'obra la cuina (són les 12,30). Finalment al tercer haig de menjar unes tapes. No fan menú.
M'encanto una mica dinant i així descanso i també se'm carrega el mòbil.
Cap a quarts de tres arribaré a Cabañas de Ebro. Passo com a ànima en pena, cansat i mort de set. Només trobo una font. Res obert. Sort que he menjat a Alagon...
Continuo caminant fins a Alcalá de Ebro i quan entro al poble vaig resant per trobar un bar. Res. són cap a les quatre, fa molta calor i estic rebentat. Segueixo la fletxeta en silenci fins que al tombar una casa amb una cortina i un retol que sembla posar bar. Molt cutre, però es un bar. Hi entro i em refresco automàticament. l'aire condicionat està a tope. Una coca-cola, enxufo el mòbil i a descansar una bona mitja hora.
Només queda Luceni abans d'arribar a Gallur. Entro al poble i el travesso en silenci. A la sortida, allà lluny veig un .... si que ho sembla... un pelegrí!
Ell també em veu a mi. s'espera i ens trobem. La piscina del poble és a tocar i anem a fer una cerveseta mentre ens presentem.
Es diu Jose Luis, spit pels amics. La fem petar una bona estona i sembla que també va a Gallur. Finalment marxo i quedem que ja ens veurem al proper poble.
Gallur només està a 7 km. però això de ser els últims se'm fa llarg.
L'alberg és molt maco. M'instal·lo, faig la DRN i començo a escriure mentre espero a l'spit.
Arriba, ens saludem, s'acosta al seu llit i em crida:
- Xavi, mira, acercate rápido. Mierda de camino!
-Que passa, nen?
- Fijate bien...-i em senyala els llençols-
Corretejant per alli hi ha uns petits insectes. Semblen xinxes.
- Yo aquí no me quedo. Me largo. -I agafa la motxilla i fot el camp-.
- No, no, yo tampoco! (no fotem!) - faig la bossa i el segueixo-
La noia ens atén molt amable. De seguida ens torna els diners i es disculpa. Ens diu que van fer la desinsectació no fa gaire i que li extranya...S'ofereix per buscar-nos una alternativa Truca a hostals, pensions, hotels,.. i l'únic que troba és un hotel. Massa car.
Ens fa una altra proposta. A l'edifici, la part dedicada a l'alberg és la segona planta. A la primera hi ha habitacions individuals i és on dormen elles. Ens n'ofereix una a cadascú de manera totalment gratuita. Jo accepto d'anar-la a veure. El José Luis és més reaci.
Finalment ens quedem tots dos. Les habitacions del primer pis semblen netes de bitxos.
Soparem plegats, farem una mica de sobretaula i finalment quedem d'acord per marxar l'endemà a les 6,30 junts.
La sortida de les grans ciutats sempre són complicades.
El porter de l'alberg m'ha donat un munt d'indicacions i les anava repetint fins a l'infinit. Jo dient que si amb el cap i ell que torna a començar. Al final només me'n recordava d'avenida de Navarra.
Vaig tirant i cada 2 cantonades pregunto per l'avinguda. Al final hi arribo i la segueixo. Em porta fins a l'estació de l'AVE. No ho veig gaire clar i decideixo fer servir el navegador del mòbil. Escric Monzalbarba i trio l'opció de "a pie". Fantàstic. Tinc la ruta indicada i només l'haig d'anar seguint.
Em porta directament al camí de Santiago. Se'n diu el camí de Monzalbarba... Molt bonic. Passa al costat del riu i té un carril bici i malgrat l'hora, està força transitat. Quan arribo al poble encara és aviat i passo de llarg fins a Utebo on esmorzaré. Els de l'alberg m'han donat un picnic i me'l menjo amb un cafè amb llet del bar.
Començo a caminar cap a Sobradiel i d'allí a Torres de Berrellén. En aquest poble estan preparant les festes i tanquen els carrers per les vaquilles. Encara no tinc gana, així que tiro fins Alagón i dinaré allà.
Haig d'entrar a 3 bars diferents per poder menjar. Al primer em diuen que no tenen res per menjar, només beguda. Al segon que fins a la 1h no s'obra la cuina (són les 12,30). Finalment al tercer haig de menjar unes tapes. No fan menú.
M'encanto una mica dinant i així descanso i també se'm carrega el mòbil.
Cap a quarts de tres arribaré a Cabañas de Ebro. Passo com a ànima en pena, cansat i mort de set. Només trobo una font. Res obert. Sort que he menjat a Alagon...
Continuo caminant fins a Alcalá de Ebro i quan entro al poble vaig resant per trobar un bar. Res. són cap a les quatre, fa molta calor i estic rebentat. Segueixo la fletxeta en silenci fins que al tombar una casa amb una cortina i un retol que sembla posar bar. Molt cutre, però es un bar. Hi entro i em refresco automàticament. l'aire condicionat està a tope. Una coca-cola, enxufo el mòbil i a descansar una bona mitja hora.
Només queda Luceni abans d'arribar a Gallur. Entro al poble i el travesso en silenci. A la sortida, allà lluny veig un .... si que ho sembla... un pelegrí!
Ell també em veu a mi. s'espera i ens trobem. La piscina del poble és a tocar i anem a fer una cerveseta mentre ens presentem.
Es diu Jose Luis, spit pels amics. La fem petar una bona estona i sembla que també va a Gallur. Finalment marxo i quedem que ja ens veurem al proper poble.
Gallur només està a 7 km. però això de ser els últims se'm fa llarg.
L'alberg és molt maco. M'instal·lo, faig la DRN i començo a escriure mentre espero a l'spit.
Arriba, ens saludem, s'acosta al seu llit i em crida:
- Xavi, mira, acercate rápido. Mierda de camino!
-Que passa, nen?
- Fijate bien...-i em senyala els llençols-
Corretejant per alli hi ha uns petits insectes. Semblen xinxes.
- Yo aquí no me quedo. Me largo. -I agafa la motxilla i fot el camp-.
- No, no, yo tampoco! (no fotem!) - faig la bossa i el segueixo-
La noia ens atén molt amable. De seguida ens torna els diners i es disculpa. Ens diu que van fer la desinsectació no fa gaire i que li extranya...S'ofereix per buscar-nos una alternativa Truca a hostals, pensions, hotels,.. i l'únic que troba és un hotel. Massa car.
Ens fa una altra proposta. A l'edifici, la part dedicada a l'alberg és la segona planta. A la primera hi ha habitacions individuals i és on dormen elles. Ens n'ofereix una a cadascú de manera totalment gratuita. Jo accepto d'anar-la a veure. El José Luis és més reaci.
Finalment ens quedem tots dos. Les habitacions del primer pis semblen netes de bitxos.
Soparem plegats, farem una mica de sobretaula i finalment quedem d'acord per marxar l'endemà a les 6,30 junts.
dijous, 17 de juliol del 2014
Dia 8: Fuentes de Ebro - Saragossa. 32 Km.
Si cliqueu la paraula wikiloc del mapa veureu més detalls.
Avui teòricament tinc una etapa curta perquè m'estalvio els 10 km. que hi ha de Pina de Ebro a Fuentes de Ebro. Sobre el paper la cosa queda en 25 (ja veurem). Tot i així la costum fa que a les 5,00 ja sigui dret- Surto en silenci i deixo la clau al lloc on vam quedar amb la mestressa. Sempre seguint el riu començo a caminar cap a Burgo de Ebro.
Cap a les 7 ja ha sortit el sol i tinc gana. Paro en un polígon industrial per esmorzar el que vaig comprar ahir i aprofito per posar-me protector solar. Al marxar llenço l'ampolla de litre i mig que he portat en la travessa del desert per si un cas. Avui no em fara falta i no vull carregar tant de pes.
Continuo per una pista ample que va entre la via del tren i el riu. Hi ha poques senyals i en les cruïlles m'emprenyo. Tinc por que no em passi com ahir.
El Burgo de Ebro es desperta a mesura que hi vaig entrant. Hi ha un bar a tocar de la carretera que està muntant les taules i m'hi acosto. Faré un descans.
Sortint del poble el camí és molt semblant al que he fet fins ara. Ample, avorrit i ple de mosquetes i mosquitets que no paren d'emprenyar. Necessito un repel·lent amb urgència.
La Cartuja és el darrer poble abans d'arribar a Saragossa. Faig una cola mentre uns joves graven un vídeo amb una colla de nens corrents per allí.
Paral·lel a l'autovia continuaré fent el camí que s'anirà endinsant cap a la ciutat. Està mal indicat. Falten fletxes i fins i tot hi ha trossos que haig d'anar per un descampat.
Entro a Saragossa i miro el wikiloc. Ja fa estona que passo dels 25 i encara haig d'arribar a la plaça de la Virgen del Pilar. Travesso carrers i més carrers preguntant a un i l'altre fins que arribo. A la plaça hi ha una oficina d'informació i turisme que m'expliquen com ho haig de fer per que em selli la credencial la sagristia de la catedral de la verge del Pilar. També m'expliquen on està l'albergue juvenil.
Arreglada la visita a la catedral només queda anar cap a l'alberg. És una bona caminata. Ja fa estona que he parat el mòbil perquè ja no tenia bateria. A mig camí dino en un restaurant molt bonic. Én un menú un pelet més car del que acostumo a fer, però vaja...
Al sortir trobo l'alberg en 20 minuts. És molt semblant al de Lleida, habitacions grans amb dues lliteres. Faig la DRN i em quedo adormit fins a quarts de 7, que sortiré a buscar un locutori.
Finalment buscaré un lloc per sopar i cap al llit.
Avui teòricament tinc una etapa curta perquè m'estalvio els 10 km. que hi ha de Pina de Ebro a Fuentes de Ebro. Sobre el paper la cosa queda en 25 (ja veurem). Tot i així la costum fa que a les 5,00 ja sigui dret- Surto en silenci i deixo la clau al lloc on vam quedar amb la mestressa. Sempre seguint el riu començo a caminar cap a Burgo de Ebro.
Cap a les 7 ja ha sortit el sol i tinc gana. Paro en un polígon industrial per esmorzar el que vaig comprar ahir i aprofito per posar-me protector solar. Al marxar llenço l'ampolla de litre i mig que he portat en la travessa del desert per si un cas. Avui no em fara falta i no vull carregar tant de pes.
Continuo per una pista ample que va entre la via del tren i el riu. Hi ha poques senyals i en les cruïlles m'emprenyo. Tinc por que no em passi com ahir.
El Burgo de Ebro es desperta a mesura que hi vaig entrant. Hi ha un bar a tocar de la carretera que està muntant les taules i m'hi acosto. Faré un descans.
Sortint del poble el camí és molt semblant al que he fet fins ara. Ample, avorrit i ple de mosquetes i mosquitets que no paren d'emprenyar. Necessito un repel·lent amb urgència.
La Cartuja és el darrer poble abans d'arribar a Saragossa. Faig una cola mentre uns joves graven un vídeo amb una colla de nens corrents per allí.
Paral·lel a l'autovia continuaré fent el camí que s'anirà endinsant cap a la ciutat. Està mal indicat. Falten fletxes i fins i tot hi ha trossos que haig d'anar per un descampat.
Entro a Saragossa i miro el wikiloc. Ja fa estona que passo dels 25 i encara haig d'arribar a la plaça de la Virgen del Pilar. Travesso carrers i més carrers preguntant a un i l'altre fins que arribo. A la plaça hi ha una oficina d'informació i turisme que m'expliquen com ho haig de fer per que em selli la credencial la sagristia de la catedral de la verge del Pilar. També m'expliquen on està l'albergue juvenil.
Arreglada la visita a la catedral només queda anar cap a l'alberg. És una bona caminata. Ja fa estona que he parat el mòbil perquè ja no tenia bateria. A mig camí dino en un restaurant molt bonic. Én un menú un pelet més car del que acostumo a fer, però vaja...
Al sortir trobo l'alberg en 20 minuts. És molt semblant al de Lleida, habitacions grans amb dues lliteres. Faig la DRN i em quedo adormit fins a quarts de 7, que sortiré a buscar un locutori.
Finalment buscaré un lloc per sopar i cap al llit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)